LES CASTANYES
La castanya és una fruita modesta i discreta, de color caoba i forma de cor, potser per això la seva aparença resulta tant bondadosa. A finals de tardor, al llarg de l’hivern -pel meu gust les estacions més belles de l’any- les castanyes apareixen com a protagonistes, com a autèntiques prime donne-, de sopes, cremes, cocottes, guisats, purés o rostits, plats força habituals els mesos més freds. Les castanyes complementen meravellosament els plats de caça. I una simple cocotte de costella de pòrc, tòfones i castanyes pot arribar a ser un autèntic luxe.
En aquesta època de l’any la propera i afable imatge de la dona que ven castanyes al carrer -la castanyera- és habitual en els carrers dels nostres pobles i ciutats. Elles encarnen l’algidesa dels mesos d’hivern, uns mesos freds i plàcids, plens de melancolia.
Els marrons glacés, castanyes confitades i glacejades amb sucre, apassionen molta gent. Fets per un bon artesà i acompanyats amb un xic de nata recent muntada, sense sucre, son una irrenunciable temptació.
La castanya és també protagonista d’un famós pastís conegut amb el nom de Mont Blanc elaborat amb castanyes i nata. Vaig provar-lo fa molts anys per primera vegada a Itàlia. Gaudíem d’un assolellat matí de principis de tardor. Estàvem asseguts a la terrassa d’una petita confiteria d’un poblet de la Vall d’Ampezzo. Un cafè amb llet acompanya un tall de Mont Blanc, especialitat d’aquella casa centenària. Quina delícia!!
Els boscos del Montseny a Catalunya, els de l’Ardèche a França i els de gairebé tota la província d’Ourense a Galicia son llocs on el castanyer -un arbre venerable i benigne- hi és present de manera abundant. El castanyer és també molt habitual als boscos de l’illa de Còrsega. Josep Pla parla d’aquesta illa com de “l’illa dels castanyers”. Diu Josep Pla d’ells que “son arbres d’una impressionant noblesa” i que, “a la tardor, el rovellat ferruginós de les seves fulles mortes dona a l’aire una serena gravetat tocada de malenconia”.
Us heu adonat que molt sovint utilitzem el mot castanya com a sinònim de xoc, de trompada, de ventallot, de plantofada o de mastegot? Mai he sabut perquè!