L’humil morter
Des de la prehistòria el morter ha estat segurament l’estri més usat per l’home en el mester diari de preparar-se el menjar. Des de la més llunyana antiguitat, la història d’aquest estri abraça tota una llegenda, una llegenda viva, íntimament lligada a la nostra vida quotidiana.
El morter és l’estri que millor explica l’evidència que hi ha entre el que és senzill i el que és refinat. En cuina, molt sovint, l’exquisidesa es troba en el que és simple, genuí i natural.
És ben cert que avui la presència de moderns accessoris miraculosos han convertit el morter en un utensili poc utilitzat, però no és menys cert que el seu ús segueix sent comú en moltes llars. Per exemple, a casa. Recordo que quan van posar-se de moda els robot de cuina -parlo potser de fa 40 anys- uns amics, que un dia van venir a sopar a casa, ens en van portar un com a gran novetat. Em van dir que aquell artefacte tallava, mesclava, amassava, bullia, coïa, amb més celeritat o lentitud, i a la temperatura que desitgéssim. També feia pa, sofregits i, valguem Déu, quantes coses més. Sabeu una cosa? El guardem ben endreçat, net com una patena, en un racó de la cuina. Encara no l’hem estrenat. Ens agrada cuinejar.
He vist morters bellíssims, molt vells, en cases, restaurants i mercats. El gran cuiner francès Alain Ducasse en té una col·lecció maquíssima. Un dia, en un meravellós restaurant que ell té al mig de la Provença, en el bonic poblet de Moustiers Sainte- Marie -us l’aconsello apassionadament si no he heu estat- parlant amb ell ens va dir: “el morter, en la cuina, ha estat un estri tan útil i profitós, com essencial ha estat el descobriment de la roda, en la història de la humanitat”. Quanta raó tenia!
Mai haurien de desaparèixer les velles rutines que entendreixen…
Josep V.